Files
Notas-Asir/Servidores/M5/Actividades/RA2/M5RA2P1.md

9.2 KiB

#M5-ASIX

ASIX1A - M5 - Sebastian Ariel Duarte Oruez

10/12/25

Fet en Obsidian / Markdown

Enunciat

índex

Entorn de desenvolupament de software (Linux)

A continuació, es detalla la selecció de software per a l'equip de desenvolupament, justificant les eleccions i comparant-les amb altres alternatives del mercat.

1. Entorn de Desenvolupament Integrat (IDE)

Elecció: Visual Studio Code (VSCode)

  • Justificació: És actualment l'estàndard de facto a la indústria. És lleuger, de codi obert (en la seva base) i extremadament versàtil gràcies al seu ecosistema d'extensions. Permet unificar el desenvolupament de Javascript, PHP i Python en una sola interfície sense necessitat de canviar de programa.

  • Comparativa:

    • VSCode vs Sublime Text: Sublime és més ràpid, però VSCode té millors eines de depuració (debugging) integrades i millor gestió de Git.

    • VSCode vs WebStorm/PyCharm (JetBrains): Les eines de JetBrains són més potents "out-of-the-box", però són de pagament i consumeixen molts més recursos del sistema. VSCode ofereix un equilibri perfecte entre rendiment i funcionalitat gratuïta.

2. Control de Versions (Git)

Elecció: Git (Línia de comandes) + Extensió Git integrada a VSCode

  • Justificació: Git ve instal·lat per defecte o és trivial d'instal·lar en qualsevol distribució Linux. Tot i que la línia de comandes és essencial, per al dia a dia s'utilitzarà la integració nativa de VSCode (o extensions com GitLens), que permet veure diferències, fer commits i gestionar branques visualment sense sortir de l'editor.

  • Alternatives gràfiques: GitKraken (molt visual però amb limitacions en versions gratuïtes) o SmartGit.

3. Tractament i Edició d'Imatges

Elecció: GIMP (GNU Image Manipulation Program)

  • Justificació: És l'alternativa lliure més potent a Adobe Photoshop. Suporta capes, filtres avançats i scripts, cobrint totes les necessitats d'edició d'imatge per a web i desenvolupament.

  • Comparativa:

    • GIMP vs Krita: Krita està més enfocat a la pintura digital i il·lustració. Per a retoc fotogràfic i manipulació general, GIMP és superior.

    • GIMP vs Inkscape: Inkscape és vectorial (SVG), mentre que GIMP és matricial. Per a edició de fotos, GIMP és l'eina correcta.

4. Tractament i Edició de Vídeo i Àudio

Elecció: Kdenlive (Vídeo) i Audacity (Àudio)

  • Justificació:

    • Kdenlive: És un editor de vídeo no lineal molt robust per a Linux, part del projecte KDE. Suporta múltiples pistes i formats sense necessitat de conversió prèvia.

    • Audacity: És l'estàndard per a l'edició ràpida d'àudio, neteja de soroll i retall.

  • Comparativa:

    • Kdenlive vs OpenShot: OpenShot és més senzill, però Kdenlive ofereix característiques més professionals necessàries si el projecte creix.

    • Audacity vs Ardour: Ardour és un DAW complet (com ProTools), massa complex per a tasques simples. Audacity és més àgil.

5. Accés a propietats d'arxius .PSD

Elecció: GIMP (o Photopea via web si es requereix especificitat)

  • Justificació: Atès que ja hem instal·lat GIMP, aquest és capaç d'obrir i editar arxius natius de Photoshop (.psd). Manté les capes i permet veure propietats, ocultar elements i exportar assets.

    • Nota: Si es requereix una fidelitat del 100% sense instal·lar Photoshop (que no corre natiu a Linux), una alternativa online molt utilitzada és Photopea, però com a eina d'escriptori, GIMP compleix la funció.

6. Mockups i Prototipatge

Elecció: Pencil Project (pencil.evolus.vn)

  • Justificació: És una eina de codi obert excel·lent per crear diagrames i prototips d'interfícies d'usuari (GUI) ràpides. Té col·leccions de formes per a Android, iOS i Web.

  • Comparativa:

    • Pencil vs Balsamiq: Balsamiq és de pagament. Pencil és gratuït i ofereix una funcionalitat molt similar per a "wireframing".

    • Pencil vs Figma: Figma és l'estàndard actual però és basat en web (tot i que té client d'escriptori, consumeix molta RAM). Per a una eina 100% offline i lleugera, Pencil és ideal.

7. Navegadors Web (Testing)

Elecció: Mozilla Firefox (Principal), Google Chrome i Chromium

  • Justificació:

    • Firefox: Per les seves excel·lents eines de desenvolupament (DevTools) i privacitat.

    • Chrome/Chromium: Necessari perquè és el motor (Blink) més utilitzat pels usuaris finals. És obligatori testejar que la web es vegi bé aquí.

8. Clients FTP Gràfics

Elecció: FileZilla

  • Justificació: És el client FTP/SFTP més conegut, multiplataforma i robust. Permet gestió de llocs, cues de transferència i edició remota d'arxius.

  • Alternatives: gFTP (més antic) o Cyberduck (CLI/Mac, menys comú a Linux GUI).

9. Clients SSH Gràfics

Elecció: Termius (o Remmina)

  • Justificació: Tot i que a Linux se sol utilitzar la terminal nativa, Termius ofereix una interfície moderna per organitzar i guardar credencials de múltiples servidors, amb sincronització.

    • Alternativa clàssica: Putty (molt utilitzat a Windows, però existeix a Linux) o Remmina(que a més de SSH gestiona VNC i RDP, ideal per a administradors de sistemes). Recomanem Remmina per ser tot-en-un.

10. Comunicació en Temps Real

Elecció: Slack

  • Justificació: És l'estàndard en moltes empreses de desenvolupament. Té client natiu per a Linux (.deb/.rpm/snap) que funciona fluidament.

  • Alternatives: Discord (més enfocat a gaming, tot i que utilitzat en dev) o Mattermost (alternativa Open Source self-hosted).

Instal·lació de la pila de desenvolupament (Backend/Frontend)

Per completar l'entorn, s'instal·laran els següents serveis sol·licitats:

  1. Servidor Web: Apache HTTP Server. (Estàndard, robust i modular).

  2. Base de Dades Relacional: MariaDB. (Fork de MySQL totalment compatible, open source i amb millor rendiment/comunitat a Linux).

  3. Javascript Runtime: Node.js (Versió LTS per a estabilitat).

  4. Base de Dades NoSQL: MongoDB.

  5. Gestors de BBDD Gràfics:

    • DBeaver o Adminer: L'enunciat demana Adminer (que és un script PHP), però DBeaver és una aplicació d'escriptori universal molt més potent per a desenvolupadors. Si cal cenyir-se a l'enunciat: Adminer.

    • MongoDB Compass: L'eina oficial GUI per a MongoDB.

  6. API Testing: Postman. Imprescindible per provar els endpoints del desenvolupament Backend.

Entorn Windows (Ofimàtica)

Seguint els criteris d'eficiència i estandardització per al departament administratiu/ofimàtica.

1. Suite Ofimàtica

Elecció: LibreOffice (Opció Open Source) o Microsoft Office 365 (Estàndard empresarial).

  • Recomanació: Si l'empresa busca estalviar costos i utilitzar software lliure com al departament de desenvolupament: LibreOffice. Si es requereix màxima compatibilitat amb clients externs: Microsoft Office.

  • Justificació LibreOffice: Inclou Writer (Docs), Calc (Excel) i Impress (PowerPoint). És gratuït i llegeix formats de Microsoft.

2. Infografies i Presentacions

Elecció: Canva (Online - Accés directe) i Impress/PowerPoint (Escriptori).

  • Justificació:

    • Canva: Per a infografies ràpides i modernes, és insuperable en facilitat d'ús. En ser online, crearem un accés directe a l'escriptori o marcador al navegador.

    • Eina d'escriptori: Per a presentacions confidencials o sense internet, s'utilitzarà la inclosa a la suite ofimàtica.

3. Videoconferència

Elecció: Microsoft Teams (o Zoom).

  • Justificació:

    • Teams: Si l'empresa utilitza entorn Windows, Teams sol venir integrat i permet xat + vídeo + gestió d'arxius.

    • Zoom: És l'alternativa més estable si només es busca vídeo i no col·laboració documental.

4. Comunicació Interna

Elecció: Slack (Versió Windows).

  • Justificació: Per mantenir la coherència amb el departament de desenvolupament i que tota l'empresa estigui al mateix canal de comunicació.

5. Utilitats Vàries (Necessàries per a l'entorn)

  • Compressor: 7-Zip (Gratuït, potent, obre tot).

  • Lector PDF: Adobe Acrobat Reader o Foxit Reader (Per signar documents i visualització avançada).

  • Navegador: Google Chrome o Edge (Preinstal·lat, funciona bé en entorn corporatiu).

  • Reproductor Multimèdia: VLC Media Player (Per obrir qualsevol vídeo o àudio sense problemes de còdecs).